Va ser bonic mentre va durar, com solien ser-ho aquells amors d’estiu… Desgraciadament el Barça CBS no jugarà la pròxima temporada en Lliga Femenina Endesa. Aquesta va ser la trista notícia que rebem fa uns dies. Un fet que no per ser ja conegut (es rumorejava des de fa ja molt temps), no deixava de ser dolorós. Les jugadores blaugranes i la seva staff veien perdut un lloc que havien defensat fins a l’última jornada de la competició amb ungles i dents. El seu canvi de plaça amb Gran Canària, li relega, el següent curs, a la “segona divisió” del bàsquet espanyol. El que significa una fi de cicle de l’equip blaugrana
Aquest humil escriptor, no parlarà de temes de despatxos, perquè són d’una dimensió que se li escapa. Només diré que aquest, em semblava un projecte que podia imitar en un breu espai de temps a la secció de futbol femenina de Alexia, Aitana i companyia. Podia ser un altre motiu d’orgull per a la parròquia culer i un actiu important. El seu últim partit disputat al Palau Blaugrana donen fe d’això. Tinc la sensació que és una oportunitat perduda.
Dit la qual cosa, parlaré de sentiments, de persones, d’un meravellós grup humà, al qual he tingut la sort de conèixer en aquestes dues últimes campanyes. Vaig decidir donar-me un temps per a parlar sobre això. Els duels i la tristesa les solc portar en silenci i difícilment parlo d’ells.
El primer que vull fer és donar les gràcies. Sí, les gràcies. Primer, perquè el tracte que em van brindar sempre tant les jugadores, com Isaac Fernández i staff i caps de premsa, va ser exquisit.
Segon, perquè jo que soc un amant del bàsquet, gràcies a aquest equip vaig retrocedir tres dècades enrere. Les seves aventures em van traslladar a quan era una criatura i veia a peu de pista, com les meves tres germanes majors jugaven al bàsquet.
Tercer, perquè em van deixar viure des de la proximitat aquest esport meravellós. La meva primera entrevista a una jugadora (Carolina Guerrero) sempre em quedarà en el record o les grans xerrades amb el míster, Isaac Fernández, van ser or pur… Són instants que queden guardats per a tota la vida.
Vaig poder veure els moments bons (la seva primera temporada en Lliga Femenina Endesa) i els no tan bons (aquest últim curs), les alegries i tristeses. Anem, del que va això de la vida, de riures i plors.
I és que quan venen mal donades, és on es comprova l’autèntic cor de les persones. Veure a un grup humà unir-se davant l’adversitat i no decaure va ser un exemple per a tots. Observar a Isaac i David (el seu segon) trencar-se el cap per a muntar un equip competitiu cada partit o veure a tota una Anna Cruz, el millor exemple de resiliència que puguis posar, lluitar per cada pilota, no estant al 100% físicament, et deixen sense paraules.
Aquest equip va enganxar a molta gent i el seu esforç sempre va ser reconegut. Els més petits van buscar, en acabar les trobades, un autògraf o una foto que sempre van tenir la resposta afirmativa amb un somriure en la cara. Com per exemple, l’últim partit de la salvació al Palau.
Aquest últim partit ja va ser una allau de sensacions. L’alegria per la victòria i mantenir la categoria, s’ajuntaven amb la tristesa i premonició, que alguna cosa s’estava acabant.
Arribo ja al final d’aquest humil escrit, però abans no vull perdre l’oportunitat de citar a gran part de les jugadores que van fer possible aquests dos grans anys i que no continuen la temporada que ve: L’arpa i decisió de Kristina Rakovic, la regularitat i qualitat de Jolene Anderson, els punts i frescor de Karla Erjavec o la intel·ligència de Carolina Guerrero, és una cosa que es trobarà a faltar en el Juan Carlos Navarro. Esment especial a les capitanes del primer curs com Itziar Llobet o Marta Canella i la fantàstica Ainhoa López, claus en la històrica primera temporada en Lliga Femenina Endesa.
És una fi de cicle del conjunt blaugrana. Lorenzo González serà el seu nou entrenador (al qual li desitjo tota la sort del món), que ha viscut molt de prop aquestes últimes temporades i coneix la casa perfectament.
Anomeneu-me romàntic. Jo sempre tiraré la vista enrere i recordaré amb un somriure a aquest EQUIP que tant em va fer gaudir.
Redactor · Opinión · NBA · Liga Femenina
Twitter: @jmsantiago33
