Quatre de la tarda a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. M’espera el director d’orquestra del Barça CBS, Isaac Fernández, per parlar del passat, present i futur del club blaugrana. Isaac és d’aquelles persones properes, que sempre has d’escoltar pel seu missatge. A la xerrada, podem visualitzar el full de ruta de l’equip culer per a aquesta temporada, que tot just acaba de començar
Isaac, abans de mirar el present i futur més proper, voldria que fessis una mica de balanç de la campanya anterior Amb quines sensacions et quedes?
“Em quedo amb una sensació de molt orgull. Si hi penso, et diria que fins i tot d’emoció. Va ser molt especial el com, més que el què es va fer. Pel fet de fer-ho amb la gent que ho fas, que acaba de pujar…
El balanç és increïble. No sé si tindré una altra temporada així. Com et dic la sensació és de molta felicitat, de molt orgull, de, recordarem això perquè no sé si ho viurem una altra vegada. Tant de bo el club torni a ficar-se a semifinals d’una Copa de la Reina, però evidentment, la forma, el com i el amb qui, és especial”.
Fruit de la gran temporada, l’equip es classifica per a l’Eurocup, però el club decideix no disputar-la. Entenc que t’hauria agradat jugar-la, però potser la duplicitat de competicions hauria estat molt per a l’equip? Tenim casos recents com el Morabanc Andorra, que va acabar baixant.
“Hi ha opinions per a tots els gustos. Al final entenc que si hi ha alguna cosa que et guanyes a la pista i t’ho pots permetre, ho has de jugar. Però en aquest cas ja no era només un tema econòmic, sinó que hi havia també molta feina logística per poder jugar una competició europea, potser també el salt era molt alt, després d’haver estat el nostre primer any a la Lliga.
La duplicitat de competicions hi ha hagut a equips que els ha anat malament, hi ha d’altres que els ha anat molt bé perquè et dóna un ritme competitiu que de vegades et falta.
També cal tenir en compte que l’Eurocup dels darrers anys, era una Eurocup on la primera fase es jugava per proximitat i els viatges no eren gaire durs. Aquesta temporada s’ha obert a tot Europa, de manera que et podia tocar qualsevol rival i això ho feia més complicat. Això t’exigeix tenir una plantilla de més qualitat, però sobretot més llarga, amb una o dues jugadores més.
Jo l’experiència que tinc de jugar competició europea és de fa força anys. La vaig jugar dues vegades, una en va ser fabulosa i la segona va ser una ruina. Evidentment és una cosa atractiva, que a tot esportista li agradaria, però no sabria dir-te quant afecta aquesta duplicitat”.
El segon any després de l’ascens sol ser més complicat que el primer. Quins objectius et marques o s’ha marcat el club aquest any?
“L’objectiu per a mi, després de parlar-ho també amb Nuria Martínez i el club, és assentar l’equip a la categoria. Com dius, els segons anys són complicats. Hi ha exemples d’equips que el segon any baixen, venint d’un primer any molt bo. El que cal fer és consolidar l’equip a la categoria.
Qualsevol comparació amb la temporada passada, em sembla que no toca fer-ho. N’hem parlat, de posar el comptador a zero, perquè hi ha jugadores i part de l’staff que hi havia l’any passat. Encara que hi ha una cosa en què sí que ens hem de fixar i que és una cosa que sempre m’ha obsessionat des de fa molt de temps, i és l’ésser reconeixible. Per mi quedar tercer o onzè no m’importa sempre que tinguem un estil i siguem reconeixibles. Això l’equip els darrers anys ho feia molt bé.
Som un equip que s’agafa als partits, que el baralla, que mai no tenen males cares entre elles, que intenten ajudar-se, intentant ser generosos en l’esforç. Hi haurà dies millors o pitjors, però que sempre siguem reconeixibles”.
La temporada passada el nucli de jugadores es va mantenir. Tot i això aquest curs, continuen només cinc jugadores. La planificació a nivell físic pot ser diferent de la realitzada l’any passat?
“No. A nivell físic, no. Sí que és veritat que en no conèixer-les tant, vas revisant més aquest tema. El que sí que és evident és que a nivell tàctic tindríem més dificultat, perquè al final l’any passat en teníem vuit jugadores, que venien de jugar juntes i set, també l’any anterior, el que passava és que hi havia molts mecanismes, molts automatismes del joc, del sistema, de normes davant i darrere que ja teníem agafades i això va ser un punt a favor amb altres equips, aquest any no és el mateix.
A la part de la creació del joc, exceptuant Anna Cruz, la resta és tot nou, de manera que hi ha molta feina d’ajudar-les, de parlar amb elles.
Per mi era més preocupant l’aspecte tàctic, que no pas el tema físic, perquè cal ficar a la pel·lícula les noves i més perquè vénen de lligues que no són com l’espanyola”.
Respecte a l’any anterior no continuen les dues capitanes (Marta Canella i Itziar Llobet), ni tampoc dues de les tres màximes anotadores (Ruth Hamblin i la citada Canella). És un cicle totalment nou. Quines jugadores poden recollir el testimoni i si la manera de jugar serà la mateixa que l’any passat, encara que les cares siguin noves?
“La veritat és que la baixa de les dues capitanes, tant a nivell esportiu, com personal, són baixes importants. Jo mai em cansaré d’agrair la feina de Marta i Itzi, en aquests anys que han estat amb nosaltres.
Respecte a la manera de jugar, evidentment buscarem la Paula, la Jolene… en aquest lloc on elles es trobaran millor, però ho focalitzarem així, sense obsessionar-nos. Hem d’intentar que el joc, com veníem fent els darrers anys, et doni l’opció que llenci la que està sola.
Veurem quin tipus de joc podem fer, perquè de moment, a causa de les lesions, n’hem pogut fer pocs 5 contra 5. És possible que potser perdem una mica de pintura, sobretot d’intimidació, amb la baixa de Ruth Hamblin. Tot i això, guanyem molt més dinamisme amb la Lola i amb la Paula. De la Paula vam guanyar aquest tir de quatre o cinc metres i amb la Lola, vam guanyar molta potència i velocitat.
Evidentment la baixa d’Ainhoa, de Marta, d’Itzi, per la maternitat, són baixes importants, però intentarem que l’equip tingui la mateixa essència que el del curs passat”.
Una de les cares noves, Paula Ginzo, primera jornada, MVP de la Lliga. Tota una declaració d’intencions. Tu que la coneixes molt bé de la Selecció, quina creus que pot ser el teu sostre? Entenent que ha de ser una de les referents de l’equip.
“Sens dubte. A la Paula la conec des de fa molt de temps. Compartim la Selecció en una U20, que vam ser Campions d’Europa. Sempre ha estat una jugadora que m’ha agradat molt. Com juga el bloqueig directe, com juga sense pilota, però sobre tota la seva personalitat És una dona amb una personalitat brutal, amb les coses molt clares.
En el moment en què vaig veure l’oportunitat, perquè sé que per temes d’ella volia jugar a prop de casa, ho vaig tenir claríssim. Serà una jugadora molt important tant a dins, com a fora de la pista”.
La seva companya al lloc de pivot, és un altre reforç, Lola Pendande. N’esperes la lluita i energia?
“Vaig conèixer Laura al mateix Europeu U20 que Paula. Té un poder físic espectacular, amb una capacitat de lluita tremenda i amb molt marge de millora en l’aspecte tàctic i en el tir. És d’aquelles jugadores que si vols tenir un estil reconeixible, ella t’ho fa més fàcil.
Estem molt contents d’aquests dos fitxatges, perquè a més a més són nacionals, són jugadores de Selecció absoluta i això per al projecte està molt bé”.
A la part exterior, els nous fitxatges són: Julia Drop, Karla Erjavec i Destiny Harden Què creus que poden aportar cadascuna a l’equip?
“Destiny és una jugadora jove, que acaba de sortir de la Universitat i que necessita temps per adaptar-se. A nivell físic és algú que pot anar al pal baix, té bona mà de tres i va amb potència per a dins de cistella.
Julia és una jugadora amb una qualitat a la passada boníssima i molt bona mà de tres. Ara el que ha de fer és aconseguir l’equip com més aviat millor, per poder jugar en aquesta posició tan exigent com és la de base.
Karla té molt poder físic, molt vertical i que també pot estirar tres. Quan la puguem veure a la parada de dos acompanyant el base, crec que és algú que ens donarà molt més del que ens està donant. És una de les grates sorpreses de la pretemporada”.
Al lloc de quatre, tens una parella totalment diferent l’una de l’altra, Kristina Rakovic i Carolina Guerrero, però potser una de les més versàtils de la Lliga. El vostre bon funcionament pot ser clau en l’esdevenir de l’equip?
“Són la meva parella favorita. Crec que no es valora suficient la feina que fan totes dues i de vegades jo sóc la primera. L’any passat elles van passar per un moment dolent i recordo parlar-ne, dient-los que eren fonamentals.
Carol és algú que llegeix molt bé el joc, que sempre està sola. Ha guanyat també rang de tir i força física, podent aguantar pivots més forts.
Kika és una persona amb un caràcter irresistible, guanyadora. Una jugadora, que quan necessites un triple, ho fica, que quan necessites un rebot, ho agafa…
Són una parella de quatres, en què estem de moment, tremendament coberts”.
Tenim la sort que Anna Cruz continuï una temporada més en actiu. Què significa poder-ne disposar? És una assegurança de vida per a l’equip?
“Estic molt content que estigui i que hagi estirat, de moment, una temporada més. Amb ganes que pugui participar del joc, perquè arrossega unes molèsties al genoll i estem sent previnguts amb ella.
Crec que és una assegurança per a tothom, tant dins com fora de la pista. Genera atenció del rival, perquè tothom coneix Anna Cruz i del que és capaç de fer.
Per mi és algú molt important, amb la qual tinc molt bon feeling tant dins com fora de la pista. Ens fa molt feliços que pugui estar amb nosaltres”.
Primer partit de casa, primera victòria davant del Cadi La Seu. Tot i l’elevat nombre de pèrdues Quant important ha estat aquesta victòria?
“Pot semblar que no. Pots pensar, mira que diu aquest tarat, si queden 21 jornades… Mira si per a nosaltres era important la victòria, que vam assumir el risc de posar a jugar Paula Ginzo, que feia aturada setmana i mitja i li quedava una altra setmana i mitja més, per estar al 100%, els metges ens van assegurar que la lesió no podia anar a més i va jugar.
Per nosaltres era molt important començar guanyant a casa, un rival directe com a priori pugui ser la Seu. Vam tenir massa pèrdues, però això forma part del que hem agafat en pinces que ho tenim tot. Julia Drop arrossega també molèsties al quils i no està al 100%, Karla està jugant al base, quan no ho és… Tota aquesta zona de creació que anys enrere era tot molt més fluid, perquè ens coneixíem molt, ara està costant molt més . També hi va haver pèrdues per la defensa de la Seu, que és molt bona i no se li pot treure mèrit”.
L’última Isaac Què diries a l’aficionat culer, perquè s’acosti al Juan Carlos Navarro?
“Li diria el mateix que els vaig dir l’any passat, que s’ho mereixen, que ens ho mereixem. Crec que val la pena venir-nos a veure, que lluitarem per ser reconeixibles perquè la gent es pugui identificar en una manera de jugar També crec que tant el club, com les jugadores, directiva, es mereixen que quan juguem a casa, el Pavelló llueixi bonic.
Que vinguin a veure’ns que es divertiran”.
Redactor · Opinión · NBA · Liga Femenina
Twitter: @jmsantiago33
